dijous, 29 d’octubre del 2009

Activitat 1.7 Administració de xarxa i seguretat

Activitat 1.7.1.

Seguiu les indicacions de la pàgina 23 del llibre per comprovar el funcionament de la xarxa. Feu una captura de pantalla de la sortida del terminal i amb un programa de dibuix, retalleu el rectangle que forma la finestra del terminal. Poseu la captura de pantalla al vostre blog.
Executeu l'ordre ifconfig i feu el mateix, capturant, retallant la imatge i pujant-l a al blog








Activitat 1.7.8.

Amb molt de cura, desconnecteu els cables de xarxa de dos ordinadors que estiguin al costat un de l'altre. Endolleu el router de pràctiques i connecteu els extrems dels cables RJ 45 a dos dels ports del router. Després reinicieu els ordinadors si no estaven apagats durant el canvi.

  1. Torneu a fer l'activitat 1.7.1 en aquestes condicions, feu captura de pantalla, retalleu el terminal i pujeu la imatge al vostre blog. Després comenteu les diferències en el resultat.
  2. Accediu al router ( usuari root, contrasenya !root). Llegiu la pàgina 24 del llibre i la documentació que acompanya al router. Si us cal més informació, busqueu-la també al document baixat de la pàgina del fabricant a l'activiat anterior. Heu de seguir els pasos que s'indica al llibre, tenint en compte que es tracta de dos routers de marques diferents i heu de fer una captura de pantalla de cada un dels pasos. Retalleu les captures per que surti només la pàgina web de configuració del router i destaqueu en ella, amb l'ajut del programa de dibuix els paràmetres explicats a la pàgina 24 del llibre.








dilluns, 19 d’octubre del 2009

Activitat 1.6 Configuració de la xarxa

Activitat 1.6.1
Obrim una cònsola de Linux i escribim /sbin/ifconfig. Obtindre una sortida de l'estil de:

Feu el mateix amb cinc ordinadors de l'aula i ompliu la taula següent: (el primer valor és un exemple)


DispositiuAdreça mac
Valor d'IP
Màscara de subxarxa
wlan000:1c:bf:8e:17:a4192.168.1.146255.255.255.0
eth000:30:05:4C:8E:8B192.168.1.127255.255.255.0
eth0
00:30:05:4C:91:52

192.168.1.115

255.255.255.0
eth000:30:05:4C:8F:B8
192.168.0.192
255.255.255.0
eth000:30:05:7A:36:1A
192.168.0.227
255.255.255.0
eth000:11:09:DB:59:25
192.168.0.61
255.255.255.0


Activitat 1.6.2.

Feu el mateix a casa. Si teniu un ordinador amb windows, caldrà fer servir la cònsola de windows. Feu, al menú d'inici, ejecutar i escribiu cmd, apareixerà una finestra fosca, semblant a la de Linux. Escribiu en aquest cas ipconfig/all. Identifiqueu els diferents elements i ompliu la taula. Copieu les dades de tres dels vostres companys i ompliu les files següents:


Localització DispositiuAdreça mac
Valor d'IP
Màscara de subxarxa
Casaeth0
00:15:58:08:19:EA
192.168.1.64
255.255.255.0
Company 1




Company 2




Company 3






Activitat 1.6.3.

Activitat 1.6.4

http://www.wimacom.com/tienda/conceptronic-c54apra2-routeradsl2-wireless-54mbps-80211g-ethernet-conector-antena-externa-p-475.html




Especificaciones generales:

  • Apto para línea ADSL2+ (analógica)
  • Velocidad máxima de descarga de 24Mbps (ADSL2+) compatible con ADSL de velocidad inferior
  • Velocidad máxima de carga de 1Mbps (la versión del firmware puede actualizarse con el Anexo M para 3Mbps en caso de ser compatible con ISP/Telco)
  • Soporte Modo WAN: PPPoE, PPPoA, IP estática, IP dinámica, Modo Puente
  • Conmutador Fast Ethernet de 4 puertos LAN incorporado (10/100 Mbps)
  • Modo Router: DHCP, DNS, DDNS, UPnP, DMZ, SNTP, SysLog, firewall básico
  • Filtros IP de entrada/salida, servidor virtual (habilitación de puertos)
  • Posibilidad de actualización de firmware de acuerdo con futuros sistemas
  • Configuración basada en la web a través del navegador
  • Punto de acceso inalámbrico 802.11g/b con cifrado WEP; WPA, WPA2 y 802.1x

Activitat 1.6.5

Busqueu a internet que significa DHCP. Què implica que el router funcioni com a servidor DHCP? Què succeeix si el router no el tenim configurat com a servidor DHCP?

DHCP(Dynamíc Host Confíguration Protocol). Protocolo de configuración dinámica de host. Protocolo que usan las computadoras para obtener información de configuración. El DHCP permite asignar una dirección IP a una computadora sin requerir que un administrador configure la información sobre la computadora en la base de datos de un servidor.

Activitat 1.6.6

Busqueu ara què és la màscara de subxarxa.Quina utilitat té? Expliqueu quins tipus de xarxes existeixen d'acord amb aquestes màscares. Quin tipus de xarxes són les de l'IES i les de casa vostra?

La màscara de subxarxa es, basicament, un conjunt de ordinadors conectats directament entre si. Cada ordinador necesita per pertanyer una mascara de subxarxa, coneixer al menys dues dades: el seu propi numero IP i la dimensio de la red. Aquesta ultima dada es el que proporciona la màscara de subxarxa.

La màscara de subxarxa indica el numero de ordinadors que la integren restan el numero de 255: una màscara de subxarxa tipus C seria 255.255.255.0,numero que indica que la subxarxa te 255 direccions posibles (255 - 0 = 255),mientres que una màscara 255.255.255.232 indica una subxarxa de 24 equips posibles. En aquest ultim exemple, el rang de ips que podrem usar en la nostra red domèstica seria entre 192.168.0.1 i 192.168.0.24


Normalment tots els ordinadors dintre de una subxarxa usen la mateixa màscara de subxarxa.


Activitat 1.6.7

Les IP dels ordinadors de l'IES són IP privades, es a dir, no són visibles des de fora de l'IES. Quan visiteu una pàgina web, aquesta rep la sol·licitud amb una IP que es coneix com a IP pública i és l'assignada al router a través del qual sortiu a internet. D'aquesta manera la pàgina web visitada no pot diferenciar un ordinador de l'institut d'un altre, per a ella totes les sol·licituds parteixen del mateix lloc.
Busqueu una definició de cada un d'aquests conceptes, IP pública i IP privada. Investigueu també la manera de conèixer l'IP pública i apunteu-la.

IP pública
Les direccions IP publiques son visibles en tot l'Internet. Un ordinador amb IP publica es accesible ( visible ) desde un altre ordinador conectat a Internet. Per conectar-se a Internet es necessari tindre una direcció IP publica.

IP privada
las direccions IP privades (reservades) son visibles unicament per altres hosts de la seva propia red o d'altres reds privades interconectades per routers. S'utilitzen en les empreses per els llocs de treball. Els ordinadors amb direccions IP privades poden surtir a Internet per el mig d'un router (o proxy) que tinguin una IP pública. desde Internet no es pot accedir a ordinadors amb direccions IP privades.

IP :192.168.0179 213.176.161.208

Activitat 1.6.8

Ara un altre concepte, les DNS. Què signifiquen aquestes sigles? Quina és la utilitat? Busqueu per internet tres parelles diferents de DNS.

Les sigles DNS significa el Sistema de Noms de Dominis, en angles Domain Name System (DNS), es una base de dades distribuida i jerarquica que almacena informació asociada a noms de domini en internet. El DNS es capaç de asociar distints tipus de informació a cada nom, els usos mes comuns son les asignacions de noms de domini a direccions IP i la localització de eks servidors de correo electrónic de cada domini.

tres parelles diferents de DNS
  1. A=Adderss (Direcció) Aquest registre es usa per traduir noms de Hosts a direccions IP.
  2. CNAME=Canonical Name ( Nom Canónic) Es usa per crear noms de hosts adicionals, o alies , per els hosts de un domini. Es usat quan es esta corrent multiples servicio( com ftp i web server) en un servidor amb una sola direccio IP.Cada servicio te la seva propia entrada de DNS ( com ftp.exemple.com i www.exemple.com.).Aquest també es usat quan corres multiples servidors http, amb diferents noms ,soble el mateix host.
  3. NS =Name Server ( Servidor de Noms ) Defineix la asociació que existeixentre un nom de domini i els servidors de noms que almacena la informació de dit domini. Cada domini es por asociar a una quantita cualsevol de servidors de noms.


Activitat 1.6.9

Llegiu les pàgines 21 i 22 del llibre i contesteu les activitats 16 i 17 de la pàgina 29. Escribiu els enunciats.

16.- Indica quins aspectes són comuns en la configuració d'una targeta de xarxa a Linux i a windows.
Doncs que a Linux i s windows tens que posar la teva adreça IP i la mascara de subxarxa.
17.-Esbrina quin comandament de Linux s'utilitza per determinar a passarel·la.
El comandament su- Aquest comandament ens permet autentificarnos com asuperusuarias i aixi podem saver-lo.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Activitat 1.5. Instal·lació d'una xarxa domèstica


1. Cerca a internet, en alguna de les ofertes de les companyies, quin material proporcionen en el kit de connexió que envien quan es contracta una de les seves ofertes. Omple la següent taula:

Component del kit
Utilitat
Router wi-fi
transmet informacio i conectar-se a la xarxa
Modem USB
Conexió a la xarxa sense router
R-J45
Per conectar el cable-modem al equip.
Cable Coaxial
Per conectar al modem


2. Fes un croquis de casa teva. A continuació indica-hi:

  • On es troben ubicades la connexió o connexions telefòniques
  • En quines habitacions hi ha un ordinador
  • En quines habitacions sols treballar ( en cas de que disposis d'un equip portàtil)




3. Situa en un croquis de casa teva la ubicació definitiva on emplaçaràs el router ( o encaminador). Assenyala-hi quin recorregut haurà de fer un cable des del router fins a l'ordinador que disposa de targetande xarxa.





4. Calcula el temps que fa falta per transmetre la informació continguda en un DVD (4,7 GB). Recorda que un GB (gigabyte) eauival a 8Gb( gigabit).

  • Mitjançant un cable de xarxa que permet una velocitat de 100 Mb/s: tardarà 47 segons en transmetre la informació.
  • Mitjançant un cable de xarxa que permet una velocitat d'1 Gb/s: tardarà 4,7 segons en transmetre la informació
  • Mitjançat una connexió sense fil que admet una velocitat màxima de 54 Mb/s:
5. Busca a internet tres routers que facin servir les copmpanyies per a la provisió d'accés a internet. Crea una taula amb les seves característiques bàsiques:
  • Tenen ports Ethernet?
  • Són wifi?
  • Com es configuren?
6. Per què és més eficient un commutador que un concentador?
Si hi tenim un concentrador, com cada missatge s'envia a tots els ports, hi ha més probabilitats que diferents missatges col·lisionin i, per tant, s'hagin de repetir aquestes transmissions, disminuint la velocitat i l'eficiència global de la xarxa. En canvi, si hi tenim un commutador, com els missatges només s'envien entre emissor i destinatari, es minimitza la possibilitat de col·lisió i, per tant, la velocitat i rendiment global augmenten.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Activitat 1.4. Mitjans de difusió de dades

Questions:

  1. Busca per internet diferents ofertes de companyies i complerta la taula següent:

Companyia

Oferta 1

Preu oferta 1

Oferta 2

Preu oferta 2

Oferta 3

Preu oferta 3

ONO

Internet 12 Megas

29,90
€/mes

Internet 3 Megas

29,90
€/mes

Internet 12 Megas

34,90
€/mes

YACOM

ADSL 10megas

9.95

€/mes

ADSL

3Megas

16.95

€/mes

ADSL 12Megas

33.90
€/mes

TELEFONICA

ADSL

6Megas

29.90

€/mes

ADSL

10Megas

33.92
€/mes

ADSL 3Megas

39.90
€/mes

JAZZTEL

ADSL
12Megas

23,90
€/mes

ADSL

10Megas

29.90
€/mes

ADSL
3Megas

19.90
€/mes


1. Tria una de les ofertes i calcula amb cada una el temps que trigaria en descarregar-se un fitxer de 300 MB, si la velocitat real fos la teòrica.


Companyia

Temps oferta 1

Temps oferta 2

Temps oferta 3

TELEFONICA

50 s

30 s

100 s


1.Busca la velocitat de transferència de la informació màxima que pot tenir un dispositiu USB. Calcula el temps en el que el mateix fitxer de 300 MB trigaria en gravar-se.
Un dispositiu USB que he trobat per internet te 20Mbps. El temps que tardara es de 15 segons.

  1. Al llibre de text s'expliquen diferents tecnologies que permeten connectar les màquines d'una xarxa. A part d'aquests, busca per internet el PLC.Omple la taula següent:

Tipus de connexió

Descripció

Ús domèstic o empresarial?

WI-FI

sistema
transmissió de dades

domèstic i empresarial

Cable RJ45

La informació es transmet mitjançant impulsos elèctrics pels calbes.

Domèstic i empresarial

Cable coaxial

Nucli de coure, es transmet per impulsos elèctrics.

Domèstic

Cable de fibra òptica

Infurmacio es transmet mitjançan petits impulsos de llum

Domèstic i empresarial




dilluns, 28 de setembre del 2009

Activitat 1.3. Dispositius de gestió de xarxa

1._ Quins elements de l'ordinador ens permeten connectar-nos a una xarxa? Un tipus PCI, un USB i un PCMCIA.

2._Per a què serveixen els concentradors, commutadors i routers? Quines són les diferències entre aquests aparells?
Serveixen per comunicar xarxes entre si. Les diferències son que el Concentrador actua com un simple enllaçi transmet totes les dades per tots els seus ports. El Commutador llegeix la informació que li arriba i la redireix només a l'equip que l'ha de rebre i no pas va totos els que formen la xarxa. El router permet connectar la nostra xarxa a Internet. Determina quines dades surten de la xarxa d'area local i cap a on, i quines altres dades s'han de quedar dins, ja que van dirigides a equips de la mateixa xarxa.

3._Fes un diagrama de les configuracions de:

4._Fes una taula com la següent i completa-la

Element Funció
Pont permet dividir una xarxa en diferents segments o unir dues xarxes amb el mateix sistema de comunicació.
Punt d'accés
permet connectar entre si una xarxa sense fil i una cablejada.
Repetidor Repeteix i amplifica el senyal per ampliar-ne l'abast.
Passarel·laÉs un tipus de pont "intel·ligent" que uneix dues xarxes amb diferents tecnologies
Servidor d'impressió
permet connectar una impressora a una xarxa, de manera que podem imprimir des de qualsevol equip connectat a la xarxa

  1. Quina és la diferència entre un concentrador i un commutador?
La diferencia es que el concentrador actua com un simple enllaç i transmet totes les dades per tots els seus ports. I el commutador llegeix la informació que li arriba i la redireix només a l'equip que l'ha de rebre i no pas a tots els que formen la xarxa.

2. Quan vulguem un alt rendiment en la transmissió de les dades, què escollirem, un commutador o un concentrador? Per què?
Doncs un concentrador perquè poden emviar a tots els servidor que el formen.

3.Dibuixa l'esquema d'una xarxa amb un router, un ordinador de sobretaula, un portàtil i una cònsola de joc.





dijous, 17 de setembre del 2009

Les xarxes domèstiques

1.- Els aparells que poden formar part de la xarxa personal son: routers, adaptadors de xarxa commutadors i hubs, repetidors, ponts i passarel·les i punts d'accés.

2.- Els avantatges son que pots enviar coses entre ells.

3.- Xarxa d'àrea local, també coneguda com a LAN (Local Area Network), és un conjunt d'ordinadors i dispositius de maquinari units entre ells amb l'objectiu de compartir recursos en una zona geogràdica limitada.

4.- Bus: els ordinadors surten d'un punt central. Anel: els ordinadors que comonen la xarxa formen un anell. Estrella: els ordinadors es connecten a través d'un dispositiu que forma el nucli de la xarxa. Són les més utilitzades. Cel·lular: la xarxa es compon d'àrees circulars. Exemple: les xarxes sense fil.

ej. 1 Quan un ordinador en xarxa d'anell deixa de funcionar, doncs que tambe la xarxa deixa de funcionar. per solucinar aquest problema necessites algún aparell.

ej. 2 a) Fa servir una xarxa Estrella.
b) Per via wi-fi.

5.-